<?xml version="1.0"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><atom:link href="https://gas_gas.blogia.com/feed.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><title>G@$   G@$       p&#xBA;eS1@</title><description/><link>https://gas_gas.blogia.com</link><language>es</language><lastBuildDate>Sun, 10 Dec 2023 12:02:20 +0000</lastBuildDate><generator>Blogia</generator><item><title>Bernardo L&#xF3;pez Garc&#xED;a</title><link>https://gas_gas.blogia.com/2008/041901-bernardo-lopez-garcia.php</link><guid isPermaLink="true">https://gas_gas.blogia.com/2008/041901-bernardo-lopez-garcia.php</guid><description><![CDATA[<p><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif;"><p><span style="color: #4d4d4d; font-family: Arial;"><span><span style="color: #000000; font-family: arial,helvetica,sans-serif;"></span><p><span style="color: #000000;">He trobat un poeta que es diu <strong><span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;">Bernardo Lopez Garcia</span></strong><span style="mso-ansi-language: CA;">&nbsp;del any<strong><span style="font-family: Arial;">&nbsp;(</span></strong></span>1808-1813<strong><span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;">) </span></strong><span style="mso-ansi-language: CA;">i m&rsquo;a sorpr&egrave;s un dels seus poemes que portar&eacute; el divendres que es basa en l&rsquo;&egrave;poca de Napole&oacute;.&nbsp;<span style="mso-spacerun: yes;">&nbsp;</span></span></span></p><p><span style="color: #000000;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;">El que mes m&rsquo;a sorpr&egrave;s es que hi ha una can&ccedil;&oacute; d&rsquo;un grup de m&uacute;sica on reciten&nbsp;la meitat&nbsp;del poema i per aix&ograve; ho vaig trobar molt interesant.</span></span></span></p><p><span style="color: #000000;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;">Aix&ograve; es una oda</span></span></span></p></span></span></p></span></p>]]></description><pubDate>Sat, 19 Apr 2008 11:33:00 +0000</pubDate></item><item><title>La aurora</title><link>https://gas_gas.blogia.com/2008/020802-la-aurora.php</link><guid isPermaLink="true">https://gas_gas.blogia.com/2008/020802-la-aurora.php</guid><description><![CDATA[<h2><span style="font-size: 12pt">Es un poema de </span><span style="font-size: 12pt">Federico Garc&iacute;a Lorca </span><span style="font-size: 12pt">va ser poeta,dramaturg i prosista espanyol.</span><span style="font-size: 14pt"></span></h2>  <h2 style="text-align: center" align="center"><em><span style="font-size: 14pt">La aurora</span></em><span style="font-size: 14pt"></span></h2>  <p style="text-align: center" class="MsoNormal" align="center"><strong><span> </span></strong></p>  <p style="text-align: center" class="MsoNormal" align="center"><strong><span>La aurora de Nueva York tiene <br /> cuatro columnas de cieno <br /> y un hurac&aacute;n de negras palomas <br /> que chapotean las aguas podridas. <br /> La aurora de Nueva York gime <br /> por las inmensas escaleras <br /> buscando entre las aristas <br /> nardos de angustia dibujada. <br /> La aurora llega y nadie la recibe en su boca <br /> porque all&iacute; no hay ma&ntilde;ana ni esperanza posible: <br /> A veces las monedas en ejambres furiosos <br /> taladran y devoran abandonados ni&ntilde;os. <br /> Los primeros que salen comprenden con sus huesos <br /> que no habr&aacute;para&iacute;so ni amores deshojados; <br /> saben que van al cieno de n&uacute;meros y leyes, <br /> a los juegos sin arte, a sudores sin fruto. <br /> La luz es sepultada por cadenas y ruidos <br /> en imp&uacute;dico reto de ciencias sin ra&iacute;ces. <br /> Por los barrios hay gentes que vacilan insomnes <br /> como reci&eacute;n salidas de un naufragio de sangre.</span></strong></p>]]></description><pubDate>Fri, 08 Feb 2008 12:06:00 +0000</pubDate></item><item><title/><link>https://gas_gas.blogia.com/2008/020801.php</link><guid isPermaLink="true">https://gas_gas.blogia.com/2008/020801.php</guid><description><![CDATA[<p class="MsoNormal"><strong>Poema realitzat per Borja Larios</strong></p>  <p class="MsoNormal">&nbsp;</p>  <p class="MsoNormal"><span style="color: navy">Quan de temps que no surt el sol, i la ciutat segueix </span></p>  <p class="MsoNormal"><span style="color: navy">amb la pobresa i falta de vida. Els gossos dormen, els arbres </span></p>  <p class="MsoNormal"><span style="color: navy">i plantes es cauen. Tota la gen que sortia al carrer ara ja no es veu.</span></p>  <p class="MsoNormal"><span style="color: navy">No hi ha mobilitat. Quan sortir&agrave; el sol? </span></p>]]></description><pubDate>Fri, 08 Feb 2008 11:48:00 +0000</pubDate></item><item><title>Mario Orlando Hamlet Hardy Brenno Benedetti Farugia</title><link>https://gas_gas.blogia.com/2008/012301-mario-orlando-hamlet-hardy-brenno-benedetti-farugia.php</link><guid isPermaLink="true">https://gas_gas.blogia.com/2008/012301-mario-orlando-hamlet-hardy-brenno-benedetti-farugia.php</guid><description><![CDATA[<p style="margin: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><strong><span style="font-family: Arial"></span></strong></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><strong><span style="font-family: Arial"></span></strong></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><strong><span style="font-family: Arial"></span></strong></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><strong><span style="font-family: Arial"></span></strong></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><strong><span style="font-family: Arial"></span></strong></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal"><strong><span style="font-family: Arial"></span></strong></p><strong><span style="font-family: Arial"><p style="margin: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal">&nbsp;</p><strong><span style="font-family: Arial">Mario Benedetti va n&eacute;ixer el 14 de setembre de 1920 en Pas dels Toros, Uruguai. Va ser fill de Brenno Benedetti i Matilde Farugia, qui ho van batejar amb cinc noms.</span></strong><strong><span style="font-family: Arial">&nbsp;</span></strong><strong><span style="font-family: Arial">En 1964 treballa com cr&iacute;tic de teatre i codirector la p&agrave;gina liter&agrave;ria setmanal &laquo;Al peu de les lletres&raquo; del diari El mat&iacute;. Col&middot;labora com humorista en la revesteixi Peloduro. Escriu cr&iacute;tica de cinema en La Tribuna Popular. Torna A Cuba per a participar en el jurat del concurs Casa de les Am&eacute;ricas. Participa en la trobada amb Rub&eacute;n Dar&iacute;o. Viatja a M&egrave;xic per a participar en el de Congr&eacute;s Llatinoameric&agrave; <span>&nbsp;</span>d&rsquo;escriptors.</span></strong> <p style="margin: 0cm 0cm 0pt" class="MsoNormal">&nbsp;</p><p></p><p>Chau n&uacute;mero tres</p><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">Te dejo con tu vida</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">tu trabajo</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">tu gente</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">con tus puestas de sol</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">y tus amaneceres.</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">&nbsp;</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">Sembrando tu confianza</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">te dejo junto al mundo</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">derrotando imposibles</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">segura sin seguro.</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">&nbsp;</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">Te dejo frente al mar</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">descifr&aacute;ndote sola</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">sin mi pregunta a ciegas</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">sin mi respuesta rota.</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">&nbsp;</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">Te dejo sin mis dudas</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">pobres y malheridas</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">sin mis inmadureces</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">sin mi veteran&iacute;a.</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">&nbsp;</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">Pero tampoco creas</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">a pie juntillas todo</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">no creas nunca creas</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">este falso abandono.</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">&nbsp;</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">Estar&eacute; donde menos</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">lo esperes</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">por ejemplo</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">en un &aacute;rbol a&ntilde;oso</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">de oscuros cabeceos.</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">&nbsp;</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">Estar&eacute; en un lejano</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">horizonte sin horas</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">en la huella del tacto</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">en tu sombra y mi sombra.</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">&nbsp;</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">Estar&eacute; repartido</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">en cuatro o cinco pibes</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">de esos que vos mir&aacute;s</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">y enseguida te siguen.</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">&nbsp;</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">Y ojal&aacute; pueda estar</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">de tu sue&ntilde;o en la red</span></strong><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">esperando tus ojos</span></strong> <p><strong><span style="font-size: 11pt; color: blue; font-family: Arial">y mir&aacute;ndote.</span></strong></p><p>El poema expressa una despedida del mon dirigida als seus cunaguts i a tothom en general.</p><p></p><p></p></span></strong>]]></description><pubDate>Wed, 23 Jan 2008 15:19:00 +0000</pubDate></item><item><title>HAIKU</title><link>https://gas_gas.blogia.com/2008/011801-haiku.php</link><guid isPermaLink="true">https://gas_gas.blogia.com/2008/011801-haiku.php</guid><description><![CDATA[<p class="MsoNormal"><strong><u><span style="font-family: Arial; color: red">HAIKU</span></u></strong></p>  <p class="MsoNormal"><strong><span style="font-family: Arial">&nbsp;</span></strong></p>  <p class="MsoNormal"><span style="font-family: Arial">Derivat del haikai, &eacute;s una de les formes de poesia tradicional japonesa m&eacute;s esteses.</span><span style="font-family: Arial"></span></p>    <p class="MsoNormal"><span style="font-family: Arial">&nbsp;El haikai &eacute;s una forma po&egrave;tica marcada, ja que generalment el seu contingut es basa en el c&ograve;mic. AL passar el temps, el haikai es va associar a altre estil de composici&oacute; po&egrave;tic cridat Renga, formant-se aix&iacute; una derivaci&oacute; del Renga, el Haikai-no-Renga.</span><span style="font-family: Arial"></span></p>  <p class="MsoNormal"><span style="font-family: Arial">&nbsp;</span></p>  <p class="MsoNormal"><span style="font-family: Arial">&nbsp;</span></p>    <p class="MsoNormal"><span style="font-family: Arial">&nbsp;</span><strong><span style="font-family: Arial">Toma esta flor </span></strong></p>  <p class="MsoNormal"><strong><span style="font-family: Arial">que te ofrezco de rosas</span></strong><strong><span style="font-family: Arial"></span></strong></p>  <p class="MsoNormal"><strong><span style="font-family: Arial">tiernas caricias.</span></strong><strong><span style="font-family: Arial"></span></strong></p>]]></description><pubDate>Fri, 18 Jan 2008 11:50:00 +0000</pubDate></item><item><title>Poema autobiogr&#xE0;fic</title><link>https://gas_gas.blogia.com/2007/112301-poema-autobiografic.php</link><guid isPermaLink="true">https://gas_gas.blogia.com/2007/112301-poema-autobiografic.php</guid><description><![CDATA[<p><strong> La fama</strong></p><p>&nbsp;<strong><span>Haber visto crecer a Buenos Aires, crecer y declinar.</span></strong><strong><span></span></strong></p>  <p><strong><span>Recordar el patio de tierra y la parra, el zagu&aacute;n y el aljibe.</span></strong><strong><span></span></strong></p>  <p><strong><span>Haber heredado el ingl&eacute;s, haber interrogado el saj&oacute;n.</span></strong><strong><span></span></strong></p>  <p><strong><span>Profesar el amor del alem&aacute;n y la nostalgia del lat&iacute;n.</span></strong><strong><span></span></strong></p>  <p><strong><span>Haber conversado en Palermo con un viejo asesino.</span></strong><strong><span></span></strong></p>  <p><strong><span>Agradecer el ajedrez y el jazm&iacute;n, los tigres y el hex&aacute;metro.</span></strong><strong><span></span></strong></p>  <p><strong><span>Leer a Macedonio Fern&aacute;ndez con la voz que fue suya.</span></strong><strong><span></span></strong></p>  <p><strong><span>Conocer las ilustres incertidumbres que son la metaf&iacute;sica.</span></strong><strong><span></span></strong></p>  <p><strong><span>Haber honrado espadas y razonablemente querer la paz.</span></strong><strong><span></span></strong></p>  <p><strong><span>No ser codicioso de islas.</span></strong><strong><span></span></strong></p>  <p><strong><span>No haber salido de mi biblioteca.</span></strong><strong><span></span></strong></p>  <p><strong><span>Ser Alonso Quijano y no atreverme a ser Don Quijote.</span></strong><strong><span></span></strong></p>  <p><strong><span>Haber ense&ntilde;ado lo que no s&eacute; a quienes sabr&aacute;n m&aacute;s que yo.</span></strong><strong><span></span></strong></p>  <p><strong><span>Agradecer los dones de la luna y de Paul Verlaine.</span></strong><strong><span></span></strong></p>  <p><strong><span>Haber urdido alg&uacute;n endecas&iacute;labo.</span></strong><strong><span></span></strong></p>  <p><strong><span>Haber vuelto a contar antiguas historias.</span></strong><strong><span></span></strong></p>  <p><strong><span>Haber ordenado en el dialecto de nuestro tiempo las cinco o seis met&aacute;foras.</span></strong><strong><span></span></strong></p>  <p><strong><span>Haber eludido sobornos.</span></strong><strong><span></span></strong></p>  <p><strong><span>Ser ciudadano de Ginebra, de Montevideo, de Austin y (como todos los hombres) de Roma.</span></strong><strong><span></span></strong></p>  <p><strong><span>Ser devoto de Conrad.</span></strong><strong><span></span></strong></p>  <p><strong><span>Ser esa cosa que nadie puede definir: argentino.</span></strong><strong><span></span></strong></p>  <p><strong><span>Ser ciego.</span></strong></p>  <p><strong><span>Ninguna de esas cosas es rara y su conjunto me depara una fama que no acabo de comprender.</span></strong></p><p>&nbsp;</p><p>DE: Jorge Lu&iacute;s Borges&nbsp;</p><p>Aquest poema est&agrave;: http://www.chasque.apc.org/chasque/anteriores/borges.htm</p><p>&nbsp;</p>  <p>&nbsp;Es un poema molt bonic!!!</p>]]></description><pubDate>Fri, 23 Nov 2007 11:37:00 +0000</pubDate></item><item><title>LA CIUDAD</title><link>https://gas_gas.blogia.com/2007/110702-la-ciudad.php</link><guid isPermaLink="true">https://gas_gas.blogia.com/2007/110702-la-ciudad.php</guid><description><![CDATA[<strong>Dijiste: "Ir&eacute; a otra ciudad, ir&eacute; a otro mar.<br />Otra ciudad ha de hallarse mejor que &eacute;sta.<br />Todo esfuerzo m&iacute;o es una condena escrita;<br />y est&aacute; mi coraz&oacute;n - como un cad&aacute;ver - sepultado.<br />Mi esp&iacute;ritu hasta cu&aacute;ndo permanecer&aacute; en este marasmo.<br />Donde mis ojos vuelva, donde quiera que mire<br />oscuras ruinas de mi vida veo aqu&iacute;,<br />donde tantos a&ntilde;os pas&eacute; y destru&iacute; y perd&iacute;".<br />Nuevas tierras no hallar&aacute;s, no hallar&aacute;s otros mares.<br />La ciudad te seguir&aacute;. Vagar&aacute;s<br />por las mismas calles. Y en los mismos barrios te har&aacute;s viejo<br />y en estas mismas casas encanecer&aacute;s.<br />Siempre llegar&aacute;s a esta ciudad. Para otro lugar -no esperes-<br />no hay barco para ti, no hay camino.<br />As&iacute; como tu vida la arruinaste aqu&iacute;<br />en este rinc&oacute;n peque&ntilde;o, en toda tierra la destruiste.</strong>]]></description><pubDate>Wed, 07 Nov 2007 18:14:00 +0000</pubDate></item><item><title>Gayo Valerio Catulo (87-54 a.C.)</title><link>https://gas_gas.blogia.com/2007/110701-gayo-valerio-catulo-87-54-a-c-.php</link><guid isPermaLink="true">https://gas_gas.blogia.com/2007/110701-gayo-valerio-catulo-87-54-a-c-.php</guid><description><![CDATA[<p align="center">Gayo Valerio Catulo naci&oacute; en Verona, en la Galia Transpadana. Pertenec&iacute;a a una familia acaudalada e influyente. Su padre era amigo de C&eacute;sar, al que Catulo, sin embargo, despreciaba. Estudi&oacute; en Roma, donde pas&oacute; largas temporadas, hasta que se estableci&oacute; all&iacute; en el 62 a.C., introduci&eacute;ndose pronto en los ambientes de la nobleza. <br /><br />Quiz&aacute; se afinc&oacute; en Roma siguiendo a Clodia, la esposa del gobernador de la Galia Cisalpina. Clodia era una mujer de gran belleza y extremada desenvoltura que inspir&oacute; en Catulo una violenta pasi&oacute;n y un amargo desenga&ntilde;o de los que extrajo inspiraci&oacute;n para sus versos, en los que la canta bajo el pseud&oacute;nimo de Lesbia. <br /><br />La colecci&oacute;n de sus poemas, que el propio poeta dedic&oacute; a su amigo Cornelio Nepote (el historiador), nos ha llegado bajo el t&iacute;tulo de Catulli Veronensis liber, y consta de 116 composiciones de diversa extensi&oacute;n, destacando las que relatan su azarosa relaci&oacute;n con su amada Lesbia, y arremeten contra sus rivales. Catulo se revela como un verdadero maestro tanto para la expresi&oacute;n de lo m&aacute;s &iacute;ntimo como para el improperio m&aacute;s grosero. <br /></p>]]></description><pubDate>Wed, 07 Nov 2007 18:07:00 +0000</pubDate></item><item><title>CATUL, LA PASSI&#xD3; PO&#xC8;TICA</title><link>https://gas_gas.blogia.com/2007/092101-catul-la-passio-poetica.php</link><guid isPermaLink="true">https://gas_gas.blogia.com/2007/092101-catul-la-passio-poetica.php</guid><description><![CDATA[<p>El model de poesia &egrave;pica &eacute;s el predominant fins entrat el segle I a. C., quan una generaci&oacute; de poetes joves, anomenada <em><strong>poetae noui</strong></em>, reaccionen contra aquest corrent i revolucionen la poesia llatina amb aportacions inspirades en <a href="http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/graecia/littera/hellenist.htm"><strong>Cal&middot;l&iacute;mac i altres poetes alexandrins</strong></a>, que suposen un refinament m&eacute;s accentuat i l&rsquo;aparici&oacute; de la individualitat. Els <em>poetae noui</em> pertanyien a la joventut benestant de finals de la rep&uacute;blica, que es lliura a una vida de luxe i refinament. D&rsquo;entre tots ells destaca la figura de Catul, l&rsquo;&uacute;nic per altra banda del qual es conserva l&rsquo;obra.</p>]]></description><pubDate>Fri, 21 Sep 2007 11:55:00 +0000</pubDate></item></channel></rss>
